Ja he provat les patates: un luxe!
dimecres, 15 de juny del 2011
dimarts, 14 de juny del 2011
Màquina lligar tomaqueres
dimarts, 7 de juny del 2011
Missatge dels Pagueses Sense Fronteres.
Cataluña no tiene huevos,quiero decir que no tiene los suficientes huevos.Si tuvieramos suficientes huevos celebreariamos victorias y no derrotas,Si tuvieramos huevos ya seriamos independientes. Historicamente habia huevos en Cataluña con Jaime 1 el Conquistador,que tenia un monton de huevos,hasta a los santos de la epoca se les exigia tener huevos y así nuestro Sant Jordi con espada y lanza entre rezo y rezo se dedicaba a matar dragones hasta que no quedó ninguno. De una forma misteriosa disminuyeron los huevos y hemos ido de derrota en derrota hasta el momento actual. Eso ha cambiado y hasta el Sr Musquera se ha convencido que montar en globo como propone su partido es una estupidez y ha comenzado su carrera politica con una frase de impacto:Gracias a mi Cataluña tendrá mas huevos y nos nos veremos obligado a traer huervos de otras nacionalidades,incluso comer por huevos huevos españoles y franceses
Para paliar esta situacion y dar una muestra de nacionalismo ,además de que nosotros podamos comer huevos de puta madre Paguesos sense Fronteres financia gallinas,instalacion y transporte asimismo los implementos necesarios para su bebida y alimentación
Las fotos muy buenas los plazos y tiempos de la obra demuestran un elevado amor a Cataluña,mejor dicho a una Cataluña con huevos. Muy pronto podreis decir con orgullo:Gracias a la Fourni Cataluña tiene mas huevos
Respecto a la valla hay que tener en cuenta su resistencia pues aunque ahora no halla zorras en la zona,cuando halla gallinas vendran,por ello recomendamos una valla fuerte al menos de un metro de altura,a partir de esa medida puede ser de cualquier material.. Si es necesario un dispendio economico se hace y lo financiamos con la venta de huervos y vino
UN SALUDO
Pagueses Sense Fronteres.
dilluns, 23 de maig del 2011
Ens han enviat aquest mail els Pagueses Sense Fronteres.

El concepto de independencia a traves de la Autosuficiencia
Cataluña no tiene huevos,quiero decir que no tiene los suficientes huevos.Si tuvieramos suficientes huevos celebreariamos victorias y no derrotas,Si tuvieramos huevos ya seriamos independientes. Historicamente habia huevos en Cataluña con Jaime 1 el Conquistador,que tenia un monton de huevos,hasta a los santos de la epoca se les exigia tener huevos y así nuestro Sant Jordi con espada y lanza entre rezo y rezo se dedicaba a matar dragones hasta que no quedó ninguno. De una forma misteriosa disminuyeron los huevos y hemos ido de derrota en derrota hasta el momento actual. Eso ha cambiado y hasta el Sr Musquera se ha convencido que montar en globo como propone su partido es una estupidez y ha comenzado su carrera politica con una frase de impacto:Gracias a mi Cataluña tendrá mas huevos y nos nos veremos obligado a traer huervos de otras nacionalidades,incluso comer por huevos huevos españoles y franceses
Para paliar esta situacion y dar una muestra de nacionalismo ,además de que nosotros podamos comer huevos de puta madre Paguesos sense Fronteres financia gallinas,instalacion y transporte asimismo los implementos necesarios para su bebida y alimentación
Las fotos muy buenas los plazos y tiempos de la obra demuestran un elevado amor a Cataluña,mejor dicho a una Cataluña con huevos. Muy pronto podreis decir con orgullo:Gracias a la Fourni Cataluña tiene mas huevos
Respecto a la valla hay que tener en cuenta su resistencia pues aunque ahora no halla zorras en la zona,cuando halla gallinas vendran,por ello recomendamos una valla fuerte al menos de un metro de altura,a partir de esa medida puede ser de cualquier material.. Si es necesario un dispendio economico se hace y lo financiamos con la venta de huervos y vino
UN SALUDO
Pagueses Sense Fronteres.
divendres, 20 de maig del 2011
PRIMERES TOMAQUERES PLANTADES
dijous, 12 de maig del 2011
::: Les patateres i les faves
dimecres, 11 de maig del 2011
dimarts, 3 de maig del 2011
dijous, 28 d’abril del 2011
Vull morir a la Fournier!
dijous, 21 d’abril del 2011
dimarts, 12 d’abril del 2011
LA DESBROÇADORA DE PAGESES SENSE FRONTERS (NO-ONG)
dimecres, 6 d’abril del 2011
dimarts, 5 d’abril del 2011
LA TOMAQUERA

Joana Amador, enginyera agrònoma.
La tomaquera
El tomàquet és originari de les valls dels Andes peruans,
on els inques la cultivaven molt abans del
"descobriment" de les Amèriques. Va trigar molt a
incorporar-se a l’alimentació i a la cuina europea,
perquè la seva pertinença a la família de les solanàcies
i la seva semblança amb els fruits de la belladona, la
feien eminentment sospitosa. En el següent article
donem les claus pel seu conreu.
Nom específic: Lycopersicum lycoper -
sicum (L.)
Família: Solanàcies
Castellà: tomate
Francès: tomate
Anglès: tomato
Alemany: tomate
Descripció de la planta
La tomaquera és una planta herbàcia
plurianual, però que cultivem com a
anual. Té tija reptant amb capacitat per
a emetre arrels, molt ramificada i de
creixement indeterminat o determinat.
Es pot deixar reptant o entutorar. Les
fulles són amples, compostes, i amb
folíols lleugerament dentats, estan
cobertes de pèls glandulars que quan
es freguen desprenen un líquid d’olor
molt característica. Les flors són
axil·lars, disposades en pom. No presenta
dominació apical, és a dir desenvolupa
totes les tiges axil·lars amb el
mateix vigor que la tija principal. El
número de flors és molt variable i no
apareixen al mateix temps, de manera
que en un mateix pom poden haver-hi
fruits i flors. El fruit és una baia carnosa,
groga, rosa o vermella a la maduresa,
de forma esfèrica, aplanada, en
forma de pera o cilíndrica, i pell llisa.
Es tracta d’una planta autògama, però
necessita condicions mínimes de temperatura
i humitat, perquè es produeixi
la fecundació i el quallat del fruit. Les
òptimes són de 14-17 ºC durant la nit i
23-25ºC durant el dia, i la humitat relativa
de l’ordre del 70%. Una tècnica
molt utilitzada per a la millora de la
pol·linització i quallat del tomàquet,
sobretot en hivernacle, és la sacsejada
mecànica de les inflorescències i la
introducció d’abellots.
La llavor, de tres o quatre mil·límetres
en forma de disc, és grisa i coberta de
pèls. Un gram de llavors conté de 250
a 500 unitats. La temperatura mínima
de germinació és de 12ºC i la màxima
de 35ºC, i conserva el seu poder germinatiu
quatre o cinc anys.
Varietats
El material vegetal existent del tomàquet
és molt divers, per això sempre és re c omanable
consultar sobre si són o no
a p reciades pel consumidor de la nostra
zona aquelles varietats que estem interessats
a cultivar. Al tractar-se d’un producte
que es menja en cru, té molta
i m p o rtància el seu sabor i textura i a
cada lloc es pre f e reix un tipus concre t .
Les varietats poden ser de port indet
e rminat o determinat. Les primere s
tenen una tija amb creixement continu,
no perden el borró terminal, pro d u e ixen
un pom floral cada dues o tre s
fulles. Una vegada arriba al número de
poms desitjats és convenient despuntar
per aconseguir major pre c o c i t a t .
Les de port determinat es caracteritzen
perquè la tija principal, un cop produïts
lateralment diversos poms, atura
el seu creixement amb una inflorescència
terminal.
Quasi bé totes les varietats per a consum
en fresc són de port indeterminat:
els de mida grossa, verd-vermell per
amanir, i els de mida més petita, vermells.
També ho són el característic
tomàquet de penjar, que utilitzem per
sucar el pa, el de cirera o cherry -de
mida molt petita, perfectament rodó i
molt dolç- i el tipus Montserrat, de
forma lobulada ( o estriada) buit per
dins i molt cotitzat al mercat el darrers
anys. Pel contrari els tomàquets per a
industrialització són de port determinat
i el fruit presenta forma de pera i coloració
totalment vermella.
Clima i sòl
Els climes temperats amb tendència a
càlids són els més convenients per a
aquesta planta. Al nostre país efectua
el seu cicle natural entre la primavera i
l'estiu. A l’hivernacle es pot ampliar
aquest període. Les temperature s
altes coincidents amb perc e n t a t g e s
d’humitat ambiental baixos poden provocar
la caiguda de flors i fruits acabats
de quallar. Te m p e r a t u res de 8 a
10ºC no són convenients si la seva
acció persisteix, i arriben a ser fatals si
baixen fins a 0ºC. Però encara que
s’hagi danyat la part aèria, sempre
podem calçar la planta i afavorir l’aparició
de re b rots, però evidentment
re t a rdem la collita.
17
A l'estiu, el conreu del tomàquet s'escampa pels
horts grans i petits. Sara Camps.
A la tomaquera li agraden sòls profunds,
solts i ben drenats. Encara que
p re f e reix pHs més aviat àcids, re s i s t e i x
molt bé els valors entre 7,5 i 8,5 dels
n o s t res sòls. Existeixen varietats que
t o l e ren perfectament nivells alts de salinitat
al sòl. Tanmateix el reg amb aigües
salines confereix millor sabor al fru i t ,
però a canvi la producció disminueix.
Fertilització
La tomaquera és una planta exigent en
nutrients, per això re q u e reix la incorporació
al terreny de grans quantitats
de fem ben fermentat o compost, unes
30-40 tones per hectàrea abans de la
plantació. Per tant sempre el posare m
de cap de rotació. A vegades cal
complementar el potassi, per exemple
amb patentkali, sobretot en fases
avançades del cultiu. La relació entre
el nitrogen, el fòsfor i el potassi ha de
mantenir un cert equilibri. També s’ha
de tenir cura del nivell de nitrogen disponible
per la planta al sòl, ja que pot
c o n d u i r-la a un desenvolupament
vegetatiu excessiu en detriment de la
f ru c t i f i c a c i ó .
Rotacions i associacions
Bons precedents del tomàquet són els
productes de fulla, bulbs o arrel (com
pastanaga, ceba, cols, raves, alls,
porros, enciams), de la mateixa manera
que les lleguminoses (faves, pèsols i
mongetes) i cereals d’hivern. Mai posarem
abans o després qualsevol cultiu
de la mateixa família (per exemple
a l b e rgínia, pebrot, patates), perq u è
c o m p a rteixen plagues i malalties.
Tampoc és aconsellable intro d u i r
aquest cultiu en rotacions on apareguin
cucurbitàcies hortícoles (com carbassa,
meló, síndria).
Si el nostre conreu principal és el tomàquet,
associar-lo amb una lleguminosa
com a cultiu de cobertura pot ser interessant,
per a contribuir a la fertilitat del
nostre sòl i disminuir la incidència de
flora arvense i plagues. Per exemple és
aconsellable la combinació de la tomaquera
amb Tagetes erecta, planta que
té una acció repel·lent i nematicida.
Plantes que podrien anar bé amb les
t o m a q u e res en cultiu associat són
l'espàrrec, la pastanaga, la ceba, el
julivert, el rave, l'anet, la menta, la
caputxina, la sajolida i l'ortiga.
Sembra
Podem efectuar el llavorer de diverses
maneres. La més tradicional és sembrar
la llavor a dojo sobre un llit
calent(1). Aquest llavorer s’ha de protegir,
per la cara nord amb palla, canyes
o plàstic, i a la nit també la banda
sud per evitar les baixades de temperatura.
Actualment el més normal, a
causa del preu de la llavor, és fer la
sembra sobre safates de pore x p a n
amb compost ben madur. Es col·loca
dins de cada cub dos o tres llavors,
posteriorment es repiquen en altres
safates, deixant una planta per cub.
Aquesta operació s’ha de re a l i t z a r
abans de l’aparició de les fulles vert ad
e res, i és aquest tac el que es trasplanta
a camp. Aquest planter cre i x
sota túnels o hivernacles. Abans de
realitzar el trasplantament, les plàntules
han d’endurir-se una mica, és a dir
s’han d’aclimatar a l’ambient on acabarà
desenvolupant-se la tomaquera.
En conreus primerencs la sembra es fa
a mitjans de desembre i el trasplantament
es pot efectuar a l’hivernacle a
partir de mitjans de febrer, començament
de març, quan es preveu que la
zona està lliure de gelades. La
recol·lecció pot iniciar-se a partir de
finals de maig. En conreus a l’exterior,
la sembra es fa a finals de gener i el
trasplantament s’efectua generalment
a l’aire lliure en l’època lliure de gelades,
variable segons la zona. La
recol·lecció varia en funció de les èpoques
de sembra, trasplantament, zona
i varietat cultivada, però sol distribuirse
al llarg de l’estiu.
Plantació i labors de cultiu
El terreny on han de plantar-se les
tomaqueres s’ha de preparar prèviament
amb una cava profunda i després
amb una llaurada lleugera per a deixar
solt el sòl. La plantació es re a l i t z a
sobre solcs separats entre si d'1 a 1,20
m e t res, deixant entre plantes una
distància de 30/50 centímetres. Cal
recordar que per tal d'evitar malalties
fúngiques és important que els marcs
de plantació no siguin molt densos, per
poder facilitar que no s'acumulin humitats.
Un cop plantades s'ha de realitzar
un bon reg. Passades tres o quatre setmanes
es calcen.
Es poden deixar una o dues tiges per
planta. La producció serà més precoç
amb una. De tota manera cada 10 o 15
dies hem d'anar eliminant els brots
laterals. Generalment quan s'arriba a
un sisè o setè pom es pinça el brot terminal,
repercutint en un increment de
la mida dels fruits formats.
Tret de les tomaqueres per a ús industrial,
la resta de varietats s'entutoren o
bé amb canyes (una per a cada peu),
imatge molt típica dels horts d'exterior i
d'autoconsum, o amb un fil penjat dels
f i l f e rros que re c o rren el túnels dels
h i v e rnacles. Les plantes, d'aquesta
manera, es desenvolupen vert i c a l m e n t
lligades al tutor. Aquesta labor és molt
Algunes varietats
toleren nivells alts
de salinitat al sòl,
però aleshores
la producció
disminueix
18
costosa en mà d'obra, però els tomàquets
es poden recol·lectar més còmodament
i permet més l'aireig i la il·luminació
entre el fullatge. El tomàquet per
a industrialització es deixa reptant per
facilitar la recol·lecció mecànica.
A part del reg de plantació, no se n'efectua
cap més fins que els fru i t s
comencen a quallar. A partir d'aquí el
regs han de ser regulars i freqüents,
perquè podem tenir caigudes de flor i
fins i tot fisiopaties que es mostraran a
l'àpex del fruits. El seu símptoma és
una zona deprimida que s’asseca.
Recol·lecció i conservació
El tomàquet per a consum en fresc es
recol·lecta a mà, de forma esglaonada
i es selecciona per mida i color si es vol
comercialitzar. Els destinats a indústria
es cullen, tots a l'hora, quan han agafat
una coloració vermella intensa.
Les varietats verm e l l e s - m a d u res, es
poden conservar a 5ºC i 95 % d'humitat.
Les verdes-madures a 10 -12ºC.
Les varietats tardanes, es fre q ü e n t
recol·lectar-les a la tardor, abans de les
baixades fortes de les temperatures.
S’arrenquen les tiges amb el corresponents
fruits, o senzillament els poms, i
es pengen en locals adequats on completen
la maduresa.
El tomàquet es pot fer en conserva i confitura.
També es poden dessecar al sol.
Plagues i malalties més freqüents
L’excés de reg o pluja, així com altre s
accions de la temperatura i la humitat
que han estat citades anteriorm e n t ,
poden provocar una esberlada dels
f ruits.
A nivell de plagues cal destacar la
mosca blanca. Les seves larves es
fixen al revers de les fulles i debiliten la
planta, a part que la melassa que produeixen
fa que s’instal·li un fong o
n e g reta que deprecia visualment el
tomàquet. Existeixen gran varietat d’erugues:
defoliadores (Plusia gamma),
defoliadores i rosegadores de fruits
(Spodoptera exigua i S.litoralis), perforadores
del fruit (Heliothis armigera), i
altres que actuen a nivell de sòl, sobretot
en els primers estadis de la planta
(Agrotis sp.).
Els pugons succionen la saba de la
planta, i sobretot no són desitjables pel
fet de ser vectors d’alguns virus, com el
del mosaic de cogombre (CMV). Als
àcars els agrada la tomaquera, sobretot
quan les temperatures pugen i les
humitats baixen. També podem tro b a r
la típica aranya roja (Tetranychus urt i -
c a e), que podem observar al girar la
fulla. Un altre problema, només visible
amb lupa binocular, és el bronzejat del
tomàquet (Aculops lycopersici), que
acaba assecant tota la planta i els fruits.
En relació als fongs, els més importants
són: el míldiu (Phytophtora infestants) i
l’oïdi o cendrosa (Leveillula taurica),
que afecten les fulles i fruits de la plan -
ta. La Botritis cinerea, només afecta en
hivernacles on no hi ha prou ventilació.
Hi ha fongs vasculars, que acaben
esgrogueint les fulles més belles i debilitant
la planta perquè la pujada de la
saba es veu disminuïda ( Fusarium
oxysporum Verticillium sp). Els mateixos
símptomes els produeixen els
nematodes -no tenen res a veure amb
el fongs-, que es caracteritzen per produir
unes agalles a les arrels.
Com a virus més conegut hi ha el TSWV,
v i rus del bronzejat , transmès per un
insecte (Frankliniella occidentalis). q
1.- Es realitza una petita excavació de 20 o 30 cen -
tímetres, on es col·loca una capa d’uns 10 o 20 cen -
tímetres de fem en fermentació. Sobre aquesta
capa una altra on s'efectuarà la sembra , d’uns 10
centímetres d’una barreja de fem madur amb sorra.
La Joana Amador treballa com a professora a
l'Escola Agrària de Manresa.
Resumen:
La planta del tomate, aunque autógama,
necesita una temperatura entre 14 i
25ºC y una humedad relativa del 70%
aproximadamente para que sus flores se
fecunden y el fruto cuaje. Gusta de suelos
profundos, sueltos y bien drenados
con pH más bien ácidos, bien fertilizados.
Son buenos precedentes de su cultivo
productos de hoja, bulbo y raíz, pero
se deben evitar plantas de la misma
familia como precedentes o sucesoras,
puesto que comparten plagas y enfermedades.
Entre éstas, la más destacable es
la larva de la mosca blanca y los hongos
mildiú y oidium.
SABÓ POTÀSSIC
ESPECIAL PEL
TRACTAMENT EN
C U LTIUS ECOLÒGICS
FABRICANT:
A. BESTRATEN SANCHEZ
“La Industrial Jabonera”
Avda. Generalitat, 126-128
Telf + Fax 977440228
43500 - TORTOSA
L'associació amb
una lleguminosa
com a cultiu de
cobertura pot fer
disminuir les
plagues