dimarts, 7 de juny del 2011

Missatge dels Pagueses Sense Fronteres.

El concepto de independencia a traves de la Autosuficiencia




Cataluña no tiene huevos,quiero decir que no tiene los suficientes huevos.Si tuvieramos suficientes huevos celebreariamos victorias y no derrotas,Si tuvieramos huevos ya seriamos independientes. Historicamente habia huevos en Cataluña con Jaime 1 el Conquistador,que tenia un monton de huevos,hasta a los santos de la epoca se les exigia tener huevos y así nuestro Sant Jordi con espada y lanza entre rezo y rezo se dedicaba a matar dragones hasta que no quedó ninguno. De una forma misteriosa disminuyeron los huevos y hemos ido de derrota en derrota hasta el momento actual. Eso ha cambiado y hasta el Sr Musquera se ha convencido que montar en globo como propone su partido es una estupidez y ha comenzado su carrera politica con una frase de impacto:Gracias a mi Cataluña tendrá mas huevos y nos nos veremos obligado a traer huervos de otras nacionalidades,incluso comer por huevos huevos españoles y franceses
Para paliar esta situacion y dar una muestra de nacionalismo ,además de que nosotros podamos comer huevos de puta madre Paguesos sense Fronteres financia gallinas,instalacion y transporte asimismo los implementos necesarios para su bebida y alimentación
Las fotos muy buenas los plazos y tiempos de la obra demuestran un elevado amor a Cataluña,mejor dicho a una Cataluña con huevos. Muy pronto podreis decir con orgullo:Gracias a la Fourni Cataluña tiene mas huevos
Respecto a la valla hay que tener en cuenta su resistencia pues aunque ahora no halla zorras en la zona,cuando halla gallinas vendran,por ello recomendamos una valla fuerte al menos de un metro de altura,a partir de esa medida puede ser de cualquier material.. Si es necesario un dispendio economico se hace y lo financiamos con la venta de huervos y vino
UN SALUDO

Pagueses Sense Fronteres.

dilluns, 23 de maig del 2011

Ens han enviat aquest mail els Pagueses Sense Fronteres.


El concepto de independencia a traves de la Autosuficiencia




Cataluña no tiene huevos,quiero decir que no tiene los suficientes huevos.Si tuvieramos suficientes huevos celebreariamos victorias y no derrotas,Si tuvieramos huevos ya seriamos independientes. Historicamente habia huevos en Cataluña con Jaime 1 el Conquistador,que tenia un monton de huevos,hasta a los santos de la epoca se les exigia tener huevos y así nuestro Sant Jordi con espada y lanza entre rezo y rezo se dedicaba a matar dragones hasta que no quedó ninguno. De una forma misteriosa disminuyeron los huevos y hemos ido de derrota en derrota hasta el momento actual. Eso ha cambiado y hasta el Sr Musquera se ha convencido que montar en globo como propone su partido es una estupidez y ha comenzado su carrera politica con una frase de impacto:Gracias a mi Cataluña tendrá mas huevos y nos nos veremos obligado a traer huervos de otras nacionalidades,incluso comer por huevos huevos españoles y franceses
Para paliar esta situacion y dar una muestra de nacionalismo ,además de que nosotros podamos comer huevos de puta madre Paguesos sense Fronteres financia gallinas,instalacion y transporte asimismo los implementos necesarios para su bebida y alimentación
Las fotos muy buenas los plazos y tiempos de la obra demuestran un elevado amor a Cataluña,mejor dicho a una Cataluña con huevos. Muy pronto podreis decir con orgullo:Gracias a la Fourni Cataluña tiene mas huevos
Respecto a la valla hay que tener en cuenta su resistencia pues aunque ahora no halla zorras en la zona,cuando halla gallinas vendran,por ello recomendamos una valla fuerte al menos de un metro de altura,a partir de esa medida puede ser de cualquier material.. Si es necesario un dispendio economico se hace y lo financiamos con la venta de huervos y vino
UN SALUDO

Pagueses Sense Fronteres.

divendres, 20 de maig del 2011

PRIMERES TOMAQUERES PLANTADES



Fa 4 dies vaig plantar les primeres tomaqueres.
Estan plantades ordenades i a l'esquerra hi ha tomàquet de Benach.
Seguim!

dijous, 12 de maig del 2011

::: Les patateres i les faves




*Les patateres treuen flor i estan molt grans, bons presagis. Les faves tenen molt bona pinta també.

dimecres, 11 de maig del 2011

Panoràmica


Avui al migdia ens han obsequiat amb aquesta fantàstica foto panoràmica de l'hort.
Photo by OriolR.

dimarts, 3 de maig del 2011

dijous, 28 d’abril del 2011

Vull morir a la Fournier!


Hem rebut una carta dels PAGESES SENSE FRONTERS.
Insisteixen en què alimentem un porquet. Primer gallines...

dimarts, 12 d’abril del 2011

LA DESBROÇADORA DE PAGESES SENSE FRONTERS (NO-ONG)


Presentació a càrrec d'en Juan Luis:
Os presentamos la desbrozadora movida por energia electrosolar que este año trabajará en el huerto de Pageses sense Fronters

GRACIAS POR LAS DONACIONES

dimarts, 5 d’abril del 2011

LA TOMAQUERA


Joana Amador, enginyera agrònoma.

La tomaquera

El tomàquet és originari de les valls dels Andes peruans,

on els inques la cultivaven molt abans del

"descobriment" de les Amèriques. Va trigar molt a

incorporar-se a l’alimentació i a la cuina europea,

perquè la seva pertinença a la família de les solanàcies

i la seva semblança amb els fruits de la belladona, la

feien eminentment sospitosa. En el següent article

donem les claus pel seu conreu.

Nom específic: Lycopersicum lycoper -

sicum (L.)

Família: Solanàcies

Castellà: tomate

Francès: tomate

Anglès: tomato

Alemany: tomate

Descripció de la planta

La tomaquera és una planta herbàcia

plurianual, però que cultivem com a

anual. Té tija reptant amb capacitat per

a emetre arrels, molt ramificada i de

creixement indeterminat o determinat.

Es pot deixar reptant o entutorar. Les

fulles són amples, compostes, i amb

folíols lleugerament dentats, estan

cobertes de pèls glandulars que quan

es freguen desprenen un líquid d’olor

molt característica. Les flors són

axil·lars, disposades en pom. No presenta

dominació apical, és a dir desenvolupa

totes les tiges axil·lars amb el

mateix vigor que la tija principal. El

número de flors és molt variable i no

apareixen al mateix temps, de manera

que en un mateix pom poden haver-hi

fruits i flors. El fruit és una baia carnosa,

groga, rosa o vermella a la maduresa,

de forma esfèrica, aplanada, en

forma de pera o cilíndrica, i pell llisa.

Es tracta d’una planta autògama, però

necessita condicions mínimes de temperatura

i humitat, perquè es produeixi

la fecundació i el quallat del fruit. Les

òptimes són de 14-17 ºC durant la nit i

23-25ºC durant el dia, i la humitat relativa

de l’ordre del 70%. Una tècnica

molt utilitzada per a la millora de la

pol·linització i quallat del tomàquet,

sobretot en hivernacle, és la sacsejada

mecànica de les inflorescències i la

introducció d’abellots.

La llavor, de tres o quatre mil·límetres

en forma de disc, és grisa i coberta de

pèls. Un gram de llavors conté de 250

a 500 unitats. La temperatura mínima

de germinació és de 12ºC i la màxima

de 35ºC, i conserva el seu poder germinatiu

quatre o cinc anys.

Varietats

El material vegetal existent del tomàquet

és molt divers, per això sempre és re c omanable

consultar sobre si són o no

a p reciades pel consumidor de la nostra

zona aquelles varietats que estem interessats

a cultivar. Al tractar-se d’un producte

que es menja en cru, té molta

i m p o rtància el seu sabor i textura i a

cada lloc es pre f e reix un tipus concre t .

Les varietats poden ser de port indet

e rminat o determinat. Les primere s

tenen una tija amb creixement continu,

no perden el borró terminal, pro d u e ixen

un pom floral cada dues o tre s

fulles. Una vegada arriba al número de

poms desitjats és convenient despuntar

per aconseguir major pre c o c i t a t .

Les de port determinat es caracteritzen

perquè la tija principal, un cop produïts

lateralment diversos poms, atura

el seu creixement amb una inflorescència

terminal.

Quasi bé totes les varietats per a consum

en fresc són de port indeterminat:

els de mida grossa, verd-vermell per

amanir, i els de mida més petita, vermells.

També ho són el característic

tomàquet de penjar, que utilitzem per

sucar el pa, el de cirera o cherry -de

mida molt petita, perfectament rodó i

molt dolç- i el tipus Montserrat, de

forma lobulada ( o estriada) buit per

dins i molt cotitzat al mercat el darrers

anys. Pel contrari els tomàquets per a

industrialització són de port determinat

i el fruit presenta forma de pera i coloració

totalment vermella.

Clima i sòl

Els climes temperats amb tendència a

càlids són els més convenients per a

aquesta planta. Al nostre país efectua

el seu cicle natural entre la primavera i

l'estiu. A l’hivernacle es pot ampliar

aquest període. Les temperature s

altes coincidents amb perc e n t a t g e s

d’humitat ambiental baixos poden provocar

la caiguda de flors i fruits acabats

de quallar. Te m p e r a t u res de 8 a

10ºC no són convenients si la seva

acció persisteix, i arriben a ser fatals si

baixen fins a 0ºC. Però encara que

s’hagi danyat la part aèria, sempre

podem calçar la planta i afavorir l’aparició

de re b rots, però evidentment

re t a rdem la collita.

17

A l'estiu, el conreu del tomàquet s'escampa pels

horts grans i petits. Sara Camps.

A la tomaquera li agraden sòls profunds,

solts i ben drenats. Encara que

p re f e reix pHs més aviat àcids, re s i s t e i x

molt bé els valors entre 7,5 i 8,5 dels

n o s t res sòls. Existeixen varietats que

t o l e ren perfectament nivells alts de salinitat

al sòl. Tanmateix el reg amb aigües

salines confereix millor sabor al fru i t ,

però a canvi la producció disminueix.

Fertilització

La tomaquera és una planta exigent en

nutrients, per això re q u e reix la incorporació

al terreny de grans quantitats

de fem ben fermentat o compost, unes

30-40 tones per hectàrea abans de la

plantació. Per tant sempre el posare m

de cap de rotació. A vegades cal

complementar el potassi, per exemple

amb patentkali, sobretot en fases

avançades del cultiu. La relació entre

el nitrogen, el fòsfor i el potassi ha de

mantenir un cert equilibri. També s’ha

de tenir cura del nivell de nitrogen disponible

per la planta al sòl, ja que pot

c o n d u i r-la a un desenvolupament

vegetatiu excessiu en detriment de la

f ru c t i f i c a c i ó .

Rotacions i associacions

Bons precedents del tomàquet són els

productes de fulla, bulbs o arrel (com

pastanaga, ceba, cols, raves, alls,

porros, enciams), de la mateixa manera

que les lleguminoses (faves, pèsols i

mongetes) i cereals d’hivern. Mai posarem

abans o després qualsevol cultiu

de la mateixa família (per exemple

a l b e rgínia, pebrot, patates), perq u è

c o m p a rteixen plagues i malalties.

Tampoc és aconsellable intro d u i r

aquest cultiu en rotacions on apareguin

cucurbitàcies hortícoles (com carbassa,

meló, síndria).

Si el nostre conreu principal és el tomàquet,

associar-lo amb una lleguminosa

com a cultiu de cobertura pot ser interessant,

per a contribuir a la fertilitat del

nostre sòl i disminuir la incidència de

flora arvense i plagues. Per exemple és

aconsellable la combinació de la tomaquera

amb Tagetes erecta, planta que

té una acció repel·lent i nematicida.

Plantes que podrien anar bé amb les

t o m a q u e res en cultiu associat són

l'espàrrec, la pastanaga, la ceba, el

julivert, el rave, l'anet, la menta, la

caputxina, la sajolida i l'ortiga.

Sembra

Podem efectuar el llavorer de diverses

maneres. La més tradicional és sembrar

la llavor a dojo sobre un llit

calent(1). Aquest llavorer s’ha de protegir,

per la cara nord amb palla, canyes

o plàstic, i a la nit també la banda

sud per evitar les baixades de temperatura.

Actualment el més normal, a

causa del preu de la llavor, és fer la

sembra sobre safates de pore x p a n

amb compost ben madur. Es col·loca

dins de cada cub dos o tres llavors,

posteriorment es repiquen en altres

safates, deixant una planta per cub.

Aquesta operació s’ha de re a l i t z a r

abans de l’aparició de les fulles vert ad

e res, i és aquest tac el que es trasplanta

a camp. Aquest planter cre i x

sota túnels o hivernacles. Abans de

realitzar el trasplantament, les plàntules

han d’endurir-se una mica, és a dir

s’han d’aclimatar a l’ambient on acabarà

desenvolupant-se la tomaquera.

En conreus primerencs la sembra es fa

a mitjans de desembre i el trasplantament

es pot efectuar a l’hivernacle a

partir de mitjans de febrer, començament

de març, quan es preveu que la

zona està lliure de gelades. La

recol·lecció pot iniciar-se a partir de

finals de maig. En conreus a l’exterior,

la sembra es fa a finals de gener i el

trasplantament s’efectua generalment

a l’aire lliure en l’època lliure de gelades,

variable segons la zona. La

recol·lecció varia en funció de les èpoques

de sembra, trasplantament, zona

i varietat cultivada, però sol distribuirse

al llarg de l’estiu.

Plantació i labors de cultiu

El terreny on han de plantar-se les

tomaqueres s’ha de preparar prèviament

amb una cava profunda i després

amb una llaurada lleugera per a deixar

solt el sòl. La plantació es re a l i t z a

sobre solcs separats entre si d'1 a 1,20

m e t res, deixant entre plantes una

distància de 30/50 centímetres. Cal

recordar que per tal d'evitar malalties

fúngiques és important que els marcs

de plantació no siguin molt densos, per

poder facilitar que no s'acumulin humitats.

Un cop plantades s'ha de realitzar

un bon reg. Passades tres o quatre setmanes

es calcen.

Es poden deixar una o dues tiges per

planta. La producció serà més precoç

amb una. De tota manera cada 10 o 15

dies hem d'anar eliminant els brots

laterals. Generalment quan s'arriba a

un sisè o setè pom es pinça el brot terminal,

repercutint en un increment de

la mida dels fruits formats.

Tret de les tomaqueres per a ús industrial,

la resta de varietats s'entutoren o

bé amb canyes (una per a cada peu),

imatge molt típica dels horts d'exterior i

d'autoconsum, o amb un fil penjat dels

f i l f e rros que re c o rren el túnels dels

h i v e rnacles. Les plantes, d'aquesta

manera, es desenvolupen vert i c a l m e n t

lligades al tutor. Aquesta labor és molt

Algunes varietats

toleren nivells alts

de salinitat al sòl,

però aleshores

la producció

disminueix

18

costosa en mà d'obra, però els tomàquets

es poden recol·lectar més còmodament

i permet més l'aireig i la il·luminació

entre el fullatge. El tomàquet per

a industrialització es deixa reptant per

facilitar la recol·lecció mecànica.

A part del reg de plantació, no se n'efectua

cap més fins que els fru i t s

comencen a quallar. A partir d'aquí el

regs han de ser regulars i freqüents,

perquè podem tenir caigudes de flor i

fins i tot fisiopaties que es mostraran a

l'àpex del fruits. El seu símptoma és

una zona deprimida que s’asseca.

Recol·lecció i conservació

El tomàquet per a consum en fresc es

recol·lecta a mà, de forma esglaonada

i es selecciona per mida i color si es vol

comercialitzar. Els destinats a indústria

es cullen, tots a l'hora, quan han agafat

una coloració vermella intensa.

Les varietats verm e l l e s - m a d u res, es

poden conservar a 5ºC i 95 % d'humitat.

Les verdes-madures a 10 -12ºC.

Les varietats tardanes, es fre q ü e n t

recol·lectar-les a la tardor, abans de les

baixades fortes de les temperatures.

S’arrenquen les tiges amb el corresponents

fruits, o senzillament els poms, i

es pengen en locals adequats on completen

la maduresa.

El tomàquet es pot fer en conserva i confitura.

També es poden dessecar al sol.

Plagues i malalties més freqüents

L’excés de reg o pluja, així com altre s

accions de la temperatura i la humitat

que han estat citades anteriorm e n t ,

poden provocar una esberlada dels

f ruits.

A nivell de plagues cal destacar la

mosca blanca. Les seves larves es

fixen al revers de les fulles i debiliten la

planta, a part que la melassa que produeixen

fa que s’instal·li un fong o

n e g reta que deprecia visualment el

tomàquet. Existeixen gran varietat d’erugues:

defoliadores (Plusia gamma),

defoliadores i rosegadores de fruits

(Spodoptera exigua i S.litoralis), perforadores

del fruit (Heliothis armigera), i

altres que actuen a nivell de sòl, sobretot

en els primers estadis de la planta

(Agrotis sp.).

Els pugons succionen la saba de la

planta, i sobretot no són desitjables pel

fet de ser vectors d’alguns virus, com el

del mosaic de cogombre (CMV). Als

àcars els agrada la tomaquera, sobretot

quan les temperatures pugen i les

humitats baixen. També podem tro b a r

la típica aranya roja (Tetranychus urt i -

c a e), que podem observar al girar la

fulla. Un altre problema, només visible

amb lupa binocular, és el bronzejat del

tomàquet (Aculops lycopersici), que

acaba assecant tota la planta i els fruits.

En relació als fongs, els més importants

són: el míldiu (Phytophtora infestants) i

l’oïdi o cendrosa (Leveillula taurica),

que afecten les fulles i fruits de la plan -

ta. La Botritis cinerea, només afecta en

hivernacles on no hi ha prou ventilació.

Hi ha fongs vasculars, que acaben

esgrogueint les fulles més belles i debilitant

la planta perquè la pujada de la

saba es veu disminuïda ( Fusarium

oxysporum Verticillium sp). Els mateixos

símptomes els produeixen els

nematodes -no tenen res a veure amb

el fongs-, que es caracteritzen per produir

unes agalles a les arrels.

Com a virus més conegut hi ha el TSWV,

v i rus del bronzejat , transmès per un

insecte (Frankliniella occidentalis). q

1.- Es realitza una petita excavació de 20 o 30 cen -

tímetres, on es col·loca una capa d’uns 10 o 20 cen -

tímetres de fem en fermentació. Sobre aquesta

capa una altra on s'efectuarà la sembra , d’uns 10

centímetres d’una barreja de fem madur amb sorra.

La Joana Amador treballa com a professora a

l'Escola Agrària de Manresa.

Resumen:

La planta del tomate, aunque autógama,

necesita una temperatura entre 14 i

25ºC y una humedad relativa del 70%

aproximadamente para que sus flores se

fecunden y el fruto cuaje. Gusta de suelos

profundos, sueltos y bien drenados

con pH más bien ácidos, bien fertilizados.

Son buenos precedentes de su cultivo

productos de hoja, bulbo y raíz, pero

se deben evitar plantas de la misma

familia como precedentes o sucesoras,

puesto que comparten plagas y enfermedades.

Entre éstas, la más destacable es

la larva de la mosca blanca y los hongos

mildiú y oidium.

SABÓ POTÀSSIC

ESPECIAL PEL

TRACTAMENT EN

C U LTIUS ECOLÒGICS

FABRICANT:

A. BESTRATEN SANCHEZ

“La Industrial Jabonera”

Avda. Generalitat, 126-128

Telf + Fax 977440228

43500 - TORTOSA

L'associació amb

una lleguminosa

com a cultiu de

cobertura pot fer

disminuir les

plagues